CONCLUSIONS

Respecte la casa, podem dir que totes les fonts van viure uns canvis força positius. Els diversos habitatges eren més grans i de més bona qualitat. A més, un dels canvis més rellevants va ser el fet que hi hagués una cuina amb aigua potable i, per tant, no l’haguessin d’anar a buscar al pou o a la font. També van començar a haver-hi molts més electrodomèstics que els facilitaven les tasques, con per exemple l’ús de la rentadora, amb la qual no havien de rentar la roba a mà, o la nevera, que conservava molt millor els aliments.

Pel que fa a la higiene, aquesta també va millorar. La Carmen, el Rafael i l’Elisa van passar de rentar-se a la quadra i fer les seves necessitats allà a tenir un bany, una dutxa i un vàter. També hi va haver una especialització dels sabons i la rentadora va ajudar a poder rentar la roba més sovint. A més, les fonts van passar de poder només accedir al metge del poble a arribar a un hospital més fàcilment, ja que era més a prop i més higiènic, com per exemple en el cas dels parts.

La roba no va significar un gran canvi alhora d’emigrar. Els homes seguien vestint amb pantalons i camisa, i les dones amb faldilla o vestit. Si més no, la quantitat i la qualitat de la roba que podien adquirir en el nou domicili era més i millor, gràcies a una augment de treball i, conseqüentment, de poder adquisitiu.

Sobre la vida social, podem dir que totes les fonts van acabar adaptant-se perfectament als costums i tradicions del lloc a on havien emigrat, tot i que potser no va ser fàcil al principi. Els primers anys les festes es celebraven amb la família o els amics que eren del mateix lloc d’origen i que ja eren coneguts, però mica en mica les diverses fonts van començar a fer noves amistats. Evidentment va haver-hi festes que van deixar de celebrar, però altres que van seguir mantenint i combinant amb les noves tradicions.

Un dels factors també a destacar és la formació i el treball. En la nova ciutat/país, les fonts van tenir l’oportunitat de trobar feina i una molt millor educació pels seus fills, amb més oportunitats pel futur, cosa que els va ajudar a tenir una millor qualitat de vida.

Respecte el menjar, podem concloure que cada font va aprendre a cuinar plats típics de la nova terra (en el cas de la Carmen, en Rafael i l’Elisa el pa amb tomàquet o l’escudella per exemple; i en el cas del Joan i l’Ana plats que contenien molta mantega, etc.), cosa que els va enriquir en aquest aspecte. Tot i això, també van seguir cuinant els plats que havien fet tota la vida i que eren típics del seu lloc d’origen, per tal de no perdre la tradició.

El transport i la comunicació també va patir un fort canvi en les seves vides. Van passar de desplaçar-se bàsicament a peu, amb bicicleta o amb tren, a utilitzar bàsicament el cotxe o el transport públic. A més a més, a l’hora de comunicar-se van poder passar a utilitzar el telèfon, que era molt més còmode que no pas enviar cartes, encara que també es seguia fent.

L’idioma va ser una de les coses que més van notar a l’hora de canviar de ciutat o país. Totes les fonts van haver d’aprendre a conviure amb gent que parlava una altra llengua. Pel que fa a la Carmen, en Rafael i l’Elisa van haver d’acostumar-se al català i esforçar-se a entendre’l, encara que mai l’arribessin a parlar bé del tot, i això no els provoqués gaires problemes. En canvi, en Joan i l’Ana van haver d’adaptar-se i aprendre francès, per tal de que els entenguessin, cosa que al principi no va ser gaire fàcil a causa de la poca acceptació per part dels suïssos de que ells no sabien parlar ni pronunciar gaire bé aquest idioma.

En referència a les botigues, aquestes van augmentar al nou lloc de vida. Aquí a Catalunya hi havia un gran predomini de la indústria tèxtil i, a Suïssa, van començar a aparèixer els supermercats i els grans magatzems. Gràcies també a la feina que havien trobat totes les fonts en aquests llocs, aquestes van poder adquirir més productes, i també aviat van començar a aparèixer les assegurances i els crèdits dels bancs. La moneda no va canviar en el cas de la Carmen, en Rafael i l’Elisa (seguia sent la pesseta), però si en el cas de l’Ana i en Joan, que van passar d’utilitzar la pesseta a fer servir el franc suís.

Per últim, pel que fa a la vigilància, podem dir que aquí a Catalunya n’hi havia més que al camp, ja que es trobava la Guàrdia Civil i la policia que s’encarregava de vetllar per l’ordre. A Suïssa, en canvi, només hi havia la policia, però quan algú trencava la llei se li feia pagar, de manera que podem dir que potser eren un pèl més exigents que a Catalunya.

En definitiva, observant globalment totes les conclusions, la vida de les fonts va millorar considerablement gràcies a l’emigració, tot i els obstacles que es van anar trobant pel camí.

CONCLUSIÓ GENERAL DEL TREBALL

Després d’haver realitzat tot el treball i haver comparat les diferents immigracions, podem dir que, emigrar, a totes les persones implicades, els va enriquir en molts sentits, però també van haver de sacrificar-se en molts casos.

Diem que es van enriquir, ja que a la ciutat o país on van emigrar, les seves condicions de vida van millorar, tan econòmicament, ja que van emigrar a llocs on hi havia treball, com culturalment, perquè van adquirir nous costums i tradicions. També van haver d’integrar-se i aprendre una nova llengua, cosa que al principi els podia causar algun impediment, però que va acabar convertint-se en un repte per ells mateixos. Els habitatges estaven molt més ben condicionats, i podem dir que van tenir, inclús, millores higièniques.

Es van haver de sacrificar, ja que van marxar a una terra que no era la seva, i es van haver d’afrontar a situacions difícils sense el recolzaments dels seus. És cert que més endavant, les condicions de vida a la seva terra originària i les oportunitats de treball van augmentar, però en aquell moment, a l’hora de decidir si havien de quedar-se o fer les maletes i marxar, els més savi era la segona opció, tot i haver de deixar els amics, la família i una vida encetada, per començar-ne una de nova. Emigrar els oferia l’oportunitat d’una millor qualitat de vida i, bàsicament, una millor formació per els seus fills i també per ells mateixos.  A més, una de les nostres fonts revela que els seus fills i els de la seva germana (les que van emigrar cap a Catalunya), han tingut estudis universitaris, fet que els fills dels germans que es van quedar a la seva terra, en aquest cas Andalusia, no han tingut.

És conegut que la vida de l’immigrant és molt dura. Té moments d’absoluta desesperació i, al principi, tots expliquen que més de quatre vegades haurien decidit tornar a la seva terra, però finalment decideixen seguir endavant, amb l’esperança d’aconseguir una vida millor.